Si pogués dir-te tot el que penso
Si pogués tenir-te al meu davant
Vull escriure’t, però les paraules no vindran
Recordant els teus ulls plorant les idees se me’n van
Si pogués dir-te totes les coses
Que ara em turmenten dins el pensament
Si poguessis trobar-me, tornar enrera en el temps,
Aturar el tren que deixava aquella estació
Però avui , l’estiu s’ha acabat
I fa només uns dies que vas marxar
I sento encara la sal del mar
sento encara la sal del mar...als teus llavis
Només queden paraules plenes de llum, però per oblidar
Somriures esperançats, però per desterrar,
ara sec sol a les roques, passejo camins del mar
i hauran de passar molts dies, hauran de passar molts dies...
ara caminem pels carrers de les nostres ciutats
atrapats potser per les reds de la incomunicació
ara recordem el bon temps, quan era fàcil
trobar gotes de vida dins càlides nits d’agost
Però avui...
i només acaricio la sorra
i no ha el teu cos al meu costat
sento encara la sal del mar als teus pits
Però avui...
lunes, 15 de diciembre de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Vaig trobar aquest vinyl en la discoteca del meu pare i vaig quedar fascinat per la bellesa i qualitat d'aquesta cançó. De seguida vaig digitalitzar-la però el so que n'he pogut extreure no és massa bo. Seria interessant trobar-la en qualitat CD. Preciosa Cançó! Felicitats per retrobar-la.
Joan Riba.
joanriba@joanriba.net
Publicar un comentario